| |
Context històric de l’Afganistan
Des de fa més de 30 anys la població afganesa es troba sotmesa a tot un seguit de conflictes que han provocat el deteriorament social i una situació constant de vulneració de drets humans.
L’any 1973 el rei fou destituït mitjançant un cop d’estat promogut pel seu cosí i recolzat per la URSS. Després de diversos governs eventuals, l’any 1979, l’URSS envaí el país per raons estratègiques. Estats Units, Pakistan i Aràbia Saudí recolzaren el poble afganès. En aquest moment va començar la primera migració de refugiats cap a països limítrofs. La guerra entre l’Afganistan i l’URSS durà 10 anys. Un cop es van retirar les tropes soviètiques, s’inicià una guerra civil entre diferents faccions extremistes per la disputa del poder, en la qual triomfà finalment l’Aliança del Nord, que imposà una política de terror a la població, mitjançant tortures i tot tipus de violació dels drets humans en el transcurs de la seva ofensiva militar.
Des de l’agost de 1994 i fins al setembre de 1996 els talibans ––grup d’estudiants de teologia de la regió de Kandahar–– recolzats entre d’altres pels Estats Units que, per tal de defensar els seus interessos econòmics, aprofitaren la caòtica situació política afganesa per practicar un atac ofensiu envaint les diferents capitals del país. Kandahar, Ghazni, i finalment Kabul, foren objectius dels talibans. En tot el territori talibà s’establí la seva visió restrictiva d’un Islam que no té cap mena de relació amb els preceptes de la seva religió: separació de sexes en públic, prohibició a les dones a ocupar un lloc de treball, a tenir accés a l’ensenyament i a la sanitat, a anar soles pel carrer; persecució d’activitats considerades com a “impies”––el futbol, enlairar estels, el cinema, etc.––; així com la modificació de la legislació penal per aplicar lleis i penes molt més severes i vulnerants dels drets humans.
A la catàstrofe humanitària causada per les diferents guerres, el maig de 1998, va esdevenir tot un seguit de terratrèmols que va sacsejar el nord del país i va causar més de 5.000 morts. A l’agost d’aquest any, tingué lloc també un atac aeri nord-americà com a represàlia pels atemptats contra les seves ambaixades a Nairobi i a Dar es-Salaam, en les quals van morir més de 300 persones. Segons sembla, el milionari saudita Ossama Bin Laden–– líder de banda terrorista Al-Qaeda que es refugiava a l’Afganistan–– va estar implicat en aquests atemptats. Al setembre de 1999, l’ONU anuncià l’imposició de sancions contra el règim talibà per no entregar Bin Laden.
Òbviament, l’aïllament dels talibans va agreujar-se després dels atemptats de l’onze de setembre de 2001 a Nova York. El set d’octubre del mateix any van començar els bombardeigs estratègics de les tropes americanes i britàniques.
Hem de dir que, al si de l’Afganistan es va generar una resistència contra el règim talibà en dos corrents: d’una banda, l’Aliança del Nord rebatejada com a Front Unit, reconegut com a legítim per la comunitat internacional; d’una altra, l’antic monarca Zahir Shah, que en el seu exili a Itàlia va ser un dels candidats de cara a la transició en cas que caigués el règim integrista. Després dels acords de Bonn es va convocar la Loya Jirga i, finalment, fou Hamid Karzai––amb el recolzament dels Estats Units–– que va assumir el lideratge del govern provisional. Amb aquest panorama polític, social i econòmic, la gran perjudicada, com sempre succeeix en aquests conflictes, és la població civil, que es troba en una situació de vulnerabilitat constant dels drets humans. I que en aquest tipus de situacions, es troba afectada pels anomenats danys col•laterals com ara: la manca de menjar; medicaments, vivenda, treball, i que genera milers de refugiats. |
