Després de l'arribada dels talibans al poder, a les dones se'ls va prohibir qualsevol tipus de treball fora de casa. Se'ls va ordenar que no sortissin al carrer i a milers d'elles les van acomiadar dels seus treballs de mestres, doctores, infermeres, modistes, funcionàries governamentals, etc. A la majoria d'aquestes dones i joves no els queda altra alternativa que quedar-se a la seva llar i buscar una ocupació que puguin ocupar des d'allí. El nombre de mestres d'escola i professores universitàries va arribar a la seva màxima abans de la dominació militar, sobretot abans de l'arribada dels talibans a Kabul.

Les següents dades mostren la posició de les dones abans dels talibans i altres règims militars.

El 50% de la població femenina havia rebut una educació i treballava fora de la llar.

Els percentatges de dones en distints col•lectius eren: El 60% de tots els professors de la Universitat de Kabul

El 50 % dels estudiants de la universitat de Kabul

El 70 % dels mestres d'escola

El 50 % de funcionaris governamentals

El 40 % de metges de Kabul

Segons Ahmad Rashid, un periodista pakistanès de renom internacional, "la política de gènere dels talibans no va fer més que empitjorar una situació que ja venia des de lluny. En el termini de tres mesos, després de la captura de Kabul, les lleis talibà van fer tancar 63 escoles de la ciutat, afectant a 103.000 nenes, 148.000 nens i 11.200 mestres dels quals 7.800 eren dones. Van tancar la Universitat de Kabul, enviant així a casa a uns 10.000 estudiants, dels quals 4.000 eren dones. Al desembre de 1998, UNICEF va alertar que el sistema educatiu del país es trobava en una situació de total descomposició, on nou de cada deu joves nenes i dues de cada tres nens no estaven escolaritzats” (“Taliban: Islam. Oli and the New Great Game in Central Àsia”).

Amb un panorama tan difícil, cal proporcionar a les dones tot mig que ens sigui possible perquè puguin explorar els seus talents i participar en la futura construcció de la societat afganesa. Si, per contra no se'ls ajuda, moltes de les dones i nenes que tenen habilitats lectoescriptores i poden compartir el seu coneixement pel bé d'una comunitat i un teixit social avui arrasats per la guerra, es veuran arraconades amb el pas dels dies i, a poc a poc, les seves capacitats aniran minvant, mentre que s'enfonsen psicològicament per culpa del constant temor i del trauma.

El Projecte “Dona” d'ACAF, que ajuda a mestres és una bona manera d'ajudar a les professores expulsades del treball i recloses en el seu domicili, perquè obtinguin un salari en canvi del seu treball impartint classes a casa i cursos d'alfabetització. Milers de mestres estarien encantades d'ensenyar a casa als nens de la seva comunitat.

COL•LABORI AMB EL PROJECTE DONA

A dalt

La guerra que durant més de dues dècades va destruir Afganistan no solament va desfer el seu teixit social, econòmic, polític i cultural, sinó que va acabar amb la vida de més d'un milió de persones, lisiat a desenes de milers, va deixar orfes a milers de nens i vídues a desenes de milers de dones. Es calcula que hi ha més de 70.000 vídues només a Kabul. Aquestes dones van perdre als seus marits bé durant la guerra de resistència contra els russos, bé en la contesa civil entre faccions armades i després entre els talibans i la denominada Aliança del Nord. Centenars d'aquestes vídues has estat testimoni de la mort dels seus marits en explosions, bombardejos o tirotejos indiscriminats, de vegades mentre treballaven en el camp. A molts d'aquests marits se'ls va reclutar per força per a lluitar en un dels dos bàndols i van acabar morint.

Com a conseqüència, avui existeix una població enorme de vídues a Afganistan. Moltes d'aquestes dones han de mantenir a la seva família en no haver cap home adult al seu costat. Els seus altres familiars també són pobres i sofreixen les conseqüències de la guerra i la destrucció. La majoria d'elles tenen tres opcions:

1.- Mendicar pa en el carrer.

2.- Dedicar-se a la prostitució.

3.- Morir de fam al costat dels seus fills.

La població de vídues mendicants augmenta ràpidament; en la seva majoria viuen en grans ciutats com Kabul o Jalalabad o vaguen pels carrers i els centres financers de Pakistan.

Karkhanoo és un centre financer il•legal als afores de la ciutat Peshawar, on resulta evident la misèria en la qual viuen aquestes vídues. Centenars d'elles caminen sense rumb pel mercat, moltes possiblemet forçades a prostituir-se per la guerra i la immigració.

El Projecte “Dona” d'ACAF, que ajuda a vídues, s'ha establert principalment en benefici d'aquestes dones. Si se'ls ajuda, podrien salvar-se de la mendicitat i la prostitució. Si ho fem, els seus fills podran alimentar-se decentment i evitar una mort probable en els camps de refugiats i en les ciutats. Podríem salvar-les i contribuir que construeixin el futur dels seus fills.

COL•LABORI AMB EL PROJECTE DONA

A dalt

Com és sabut, Afganistan té una de les poblacions de nens/as orfes/as i nens/as que van a la guerra més extenses del món. Com a conseqüència dels continus conflictes bèl•lics i de la falta d'atenció per part dels successius governs, els nens/as afganesos/as queden exposats a la pobresa, la mendicitat, la prostitució i el comerç infantils. La immensa majoria dels nens i nenes es veuen privats de tot accés a l'educació, i a causa de la pobresa de les seves famílies, el treball infantil es converteix en una obligació per a ells. Gairebé tots els nens mendiguen en els carrers o treballen com a portadors i mossos dels encàrrecs en mercats de verdures i altres botigues, tant dintre com fora d'Afganistan. El terme “nens de les escombraries” mostra de manera molt gràfica la situació d'aquests nens/as que recullen verdures i fruites ja podrides, papers, llandes i altres materials de plàstic i metall, rastrejant cada racó de les ciutats on s'apilen les escombraries.

La falta d'educació i escolarització no és el problema arrel, sinó que cal buscar el seu origen en quelcom més bàsic: la pobresa absoluta de les seves famílies. Els ingressos diaris per unitat familiar tot just arriba als cinquanta cèntims. Amb això és molt difícil que aconsegueixin menjar. No poden plantar cara a la matrícula de l'escola més barata, ni als extres escolars, com el material de papereria, llibres o borsa escolar, ni a altres necessitats bàsiques com la higiene personal o la roba. Si a més el nen/a acudeix a l'escola, la família deixa de percebre el guany del treball del seu fill/a, que encara que poc li és molt necessari. Per aquest motiu la realitat imposa a les famílies, contra la seva voluntat, privar als seus fills d'assistir a l'escola. Però això no podrà acabar fins a que les famílies no trobin una alternativa.

El "Projecte Dona" d'ACAF, ajuda a nenes i nens oblidats les famílies dels quals són indigents. Amb el suport econòmic que reben, les famílies poden plantar cara a les seves despeses bàsiques d'alimentació, allotjament, calefacció, higiene, sanitaris, i a totes les despeses escolars. Això és el que els permet poder enviar als seus fills a l'escola.

COL•LABORI AMB EL PROJECTE DONA

A dalt