La mare de la Sarah ens diu
que té 20 anys i que va néixer al hivern però poc ho
sembla, es menuda i té un somriure molt dolç. No n’estan
segures però pensen que son Tadjikes i no saben el nom
del poble on viuen.
La Sarah va arribar a l’hospital fa 50 dies on la trobem
amb la mare i el Ramin, una preciosat de marrec que té 2
anys i es viu com la gana ¡!!
Es va casar enamoradíssima als 17 anys amb un parent dos
anys mes gran que ella que també n’està molt de ella.
Viuen a casa dels pares del marit amb quinze adults i
sis nens més. Només treballa el sogre, de camàlic
esporàdic.
A casa de la família política ningú la Sarah només té
complicitat amb una de les cunyades. La sogra la té
enfilada per l’ull des que va arribar. Hi ha gana per
tothom i li retreu que el marit sigui un gandul que no
busca feina i passa tot el dia sense fer res. Es un xic
coix per culpa d’un accident de tràfic. La Sarah que no
ha anat mai a l’escola (tampoc ningú de la seva família
ni de la del seu home) es costurera però no té material
per dur a la maquina.
Les discussions serioses amb la sogra van començar als
pocs mesos de ser a la casa fins convertir-se en
menyspreu i esbatussada diària. Ocasionalment també el
marit la castigava per no ser capaç de entendre’s amb la
sogra.
La Sarah va fer saber als seus pares i a la família del
marit que qualsevol dia es suïcidaria però ningú la va
creure i li van dir que no n’era capaç. Ara fa 50 dies,
es fa tancar en una habitació de la casa amb el seu nen
petit mentre la cunyada era a la cuina i és va encendre
amb fuel. Té cremades a la panxa i les cames, però els
metges diuen que no caldrà rehabilitació. No li han
donat l’alta medica aquesta setmana perquè al poble on
viuen no hi ha cap centre d’atenció i es volen assegurar
de que farà les ultimes cures.
La mare de la Sarah s’ha fet càrrec del petit i sempre
ha estat a l’hospital amb ella, el marit espera l’hora
de les visites als passadissos i fins i tot el sogre que
des de bon principi ha acusat la seva dona pel que ha
passat, l’ha anat a visitar un cop.
La Sarah somriu, diu que quan surti de l’hospital la
seva vida millorarà i serà feliç. Anirà a viure a casa
dels seus pares amb en Ramin mentre el seu marit a
promès marxar a treballar a Iran per poder tindre una
casa pròpia.
03 Novembre Sarah marxa cap a casa
05 Novembre Filmació casa Sarah a Selimi village (Pashtun
Zarghun)
|
